diumenge, 2 de març de 2014

CAPÍTOL 33: Bunyols de vent o #embaràs(III)

Tercer trimestre de l'embaràs. Que també es podria dir: "Quan ensabonar-se els peus es converteix en un esport de risc" o "El meu melic és un ésser d'un altre planeta" o "Em sembla que la criatura s'ha menjat la meva bufeta" o "M'ha crescut igual el cul que la panxa, tinc un bebè a cada lloc?" o "Perquè la criatura vol que m'estigui desperta tota la nit?" o "Les botes: el teu nou enemic" o "Qui ha posat el terra tan lluny?"
Crec que queda prou clar que aquesta etapa és una mica incòmode. Les primeres patadetes de la criatura fan il·lusió, però ara cada vegada que es mou et sembla que té ungles, dents i molta mala llet. Jo crec que ja tinc un parell de costelles esquinçades. Com s'ho fan aquests homes, grans, que carreguen durant anys amb una d'aquestes panxotes (hola pare!!) tipus Pare Noel o Homer Simpson? No ho sé. 
Però bé ja estem a la recta final i només ens cal una mica més de paciència. Ara és moment de sentir frases com: "aprofita ara per dormir!" o "ja tens la bossa feta?" o "li donaràs el pit, no?" o "ui, encara estàs molt verda tu" o "heu fet llista de naixement?". Però tu l'únic que pots fer és tapar-te les orelles i visualitzar la teva anatomia intentant esbrinar com t'ho faràs per treure per "allí" una personeta de tres quilos. Potser hi ha algun camí alternatiu? Alguna drecera?
Mentre busques una segona o tercera via sempre pots menjar-te aquests bunyols de vent que, per ara, no s'ha demostrat que facilitin el part però que estan força bons.


INGREDIENTS per uns 25-30 bunyols

3 ous
125 ml de llet
60 g de mantega
75 g de farina
un raig d'anís (o dos)
sucre

PREPARACIÓ dels 25-30 bunyols

1: Fem bullir la llet amb la mantega.
2: Quan arrenqui el bull hi afegim tota la farina i remenem enèrgicament fins que la massa no s'enganxi a les parets del cassó.
3: Ho apartem del foc i afegim un ou. Remenem fins que aquest s'hagi incorporat completament a la massa. Fem el mateix amb la resta d'ous.
4: Tirem els raigs d'anís que ens vinguin de gust i tornem a remenar.
5: Amb l'ajuda de dues culleres anem agafant porcions de massa (no cal que siguin grans perquè s'inflen) i les fregim amb molt d'oli.
6: Posem els bunyols sobre paper absorbent i els arrebossem amb sucre.

Que vagi de gust! 

5 comentaris:

  1. Jo ho vaig viure fa gairebé 19 anyets però ho vaig viure més o menys com tu.
    Però tranquil.la... la criatura surt, tot torna al seu lloc menys la teva vida que ja ha canviat per sempre :-)

    Aprofita i menja llepolies com aquestes. Gaudeux de cada moment i ànim!!!!
    Val la pena tot el que es passa.

    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  2. Facilitar, potser no faciliten massa res, ara, estan tan bons que no pararies de menjar-ne! I, en qualsevol cas, alegren l'espera! Que vagi tot molt bé! Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Bunyols..... Que bons!!! Ara començar l'epoca.....

    ResponElimina
  4. M'ho crec! Deuen estar força bons! Santa paciència! Ja t'imagino, carregant els tres quilets de fill i amb ganes de veure'l al món!! Paciència, guapa, que això ja ho tens fet!! Petons

    ResponElimina
  5. No pensis en dreceres que al final tot va rodat i com cal! Ànims que això s'acaba, costa de creure però de veritat, no estaràs embaraçada per sempre! ;)
    La recepta, boníssima!
    Marta

    ResponElimina

gràcies per arribar fins aquí!