dissabte, 13 de juliol de 2013

CAPÍTOL 16: Cóc ràpid o #bèsties

Hi va haver un estiu que a casa hi havia més animals que persones. Us poso en situació per tal de que pugueu entendre la gravetat de l'assumpte: la casa és gran (vella, però gran), també hi viu el meu avi i els meus pares els mesos d'estiu, tots els pisos estan comunicats i portes i finestres queden obertes durant tot el dia, pots entrar i sortir de la casa cada vegada per un lloc diferent. Bé, doncs resulta que per casualitats de la vida durant un estiu la casa va estar ocupada per una sèrie de bèsties, us les vaig presentant segons mida (de més gran a més petit):
1. Aníbal: el meu gos. Molt gran (si voleu saber més coses d'ell podeu anar aquí i aquí)
2. Cuca: la gosseta dels meus pares. Molt mona ella però una mica rabioseta.
3. Gat: el meu gat, no tenia nom (en un altre capítol ja explicarem d'on va sortir i on va acabar). Tenia gana.
4. Nino: el gosset del meu avi. Odiava els gats.
5. Nina: la gosseta del meu avi. Germana del Nino, feia veure que odiava els gats.
6. Diamants: els dos ocellets del meu avi. Sabien que la mort els rondava.
Ja us podeu imaginar que qualsevol de les combinacions que fem amb les bèsties pot acabar en tragèdia. Va ser un estiu bestialment estressant: l'Aníbal estava obsessionat en fer amistat amb la Cuca, però ella no semblava estar-hi conforme i menys si a darrera apareixia el meu gat que cada cop que la veia volia pentinar-la amb les seves ungletes afilades. Pobreta Cuca, no sé com no va perdre la veu tan de xisclar. Hi havia dies que de sobte es feia el silenci, llavors algú deia "on és el gat?!", sortíem corrents cap al terrat i ja veiem la gàbia dels pobres diamants balancejant-se d'una banda a l'altra amb el gat mig penjat. Sort que a vegades sortia el Nino, i la Nina darrera d'ell, i el gat havia de fugir si volia sobreviure. Mentrestant els diamants tenien temps de recuperar el batec del cor i resar perquè el Nino atrapés al gat i així lliurar-se de la mort. No sé com ho vam poder evitar, però al final de l'estiu encara estaven tots vius.
Com comprendreu, en una situació d'alt risc i perill de mort com aquesta no tens massa temps per dedicar-te a fer berenars laboriosos, però sempre tenim l'opció de fer un cóc ràpid, fàcil i bo. Apte per conciliar la vida pastissera amb les #bèsties.

INGREDIENTS per un cóc ràpid

4 ous
1 iogurt de llimona
1 mesura de iogurt de llet
1 mesura de iogurt d'oli
2 mesures de iogurt de sucre
3 mesures de iogurt de farina
1 sobre de llevat químic
ratlladura de mitja llimona

PREPARACIÓ del cóc ràpid

1: Batem les clares d'ou a punt de neu.
2: Seguidament hi anem afegint la resta d'ingredients: primer els rovells dels ous, el iogurt, la llet, l'oli, el sucre i la pell de la llimona i ho anem batent.
3: Finalment hi afegim la farina i el llevat prèviament tamisats, a poc a poc i procurant que no quedin grumolls.
4: Ho posem en un motlle untat de mantega.
5: Es cou al forn a uns 180ºC durant uns 30-35 minuts.
6: El deixem refredar i ja es pot menjar. És tipic decorar-lo amb sucre de llustre.

Que vagi de gust! 

Nota: la recepta és de la meva mare.

3 comentaris:

  1. Té molt bona pinta, s'assembla a la típica coca de llanda valenciana, diria fins i tot que els ingredients són els mateixos.
    M'ha fet moltíssima gràcia la teva entrada sobre el teu gos (de les magdalenes de canyella) i aquesta també. Tens un blog molt original i em fa riure moltes vegades, també tinc un gos i tens raó que ell sempre acaba manant i fent el que li dóna la gana jajajjaaj.
    Petonets:)

    ResponElimina
  2. Que esponjós t'ha quedat!! Si sembla un angel food cake de tan blanquet! Jo abans no muntava les clares a punt de neu quan feia cócs, però ara sempre ho faig, queden molt millor.
    Petons!

    ResponElimina
  3. S'ha de provar...i si és ràpid...no tenim excusa!

    ResponElimina

gràcies per arribar fins aquí!